Divulgació científica i transferència de coneixement a través del Barcelona Supercomputing Center
Imagina que tens accés a una màquina capaç de fer milers de milions de càlculs per segon. No per jugar a videojocs, ni per enviar correus: per entendre com funciona el clima, com interactuen les proteïnes d’un virus o com es propaga un incendi. Això és el que fa el Barcelona Supercomputing Center cada dia.
El BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación) és un dels centres de recerca en supercomputació més importants d’Europa. Allotja MareNostrum, un dels superordinadors més potents del continent, i és un dels nodes principals de la Red Española de Supercomputación (RES). El que fa realment interessant el cas BSC és una pregunta molt concreta: com passa el coneixement científic de les sales de servidors a la vida de les persones?
Què és un superordinador?
És una infraestructura de càlcul paral·lel: milers de processadors treballant simultàniament sobre el mateix problema, connectats per una xarxa d’alta velocitat. La diferència pràctica és enorme. Un ordinador convencional resol problemes en sèrie, fent una cosa després de l’altra. Un superordinador divideix el problema en milers de trossos i els ataca tots alhora. Això permet abordar simulacions que fins fa poc eren impensables, com modelar el plegament de proteïnes, simular sistemes climàtics a escala global o entrenar models d’intel·ligència artificial a una velocitat que cap ordinador convencional podria assolir.
El camí del coneixement: de la simulació a la decisió
La utilitat real dels superordinadors no resideix en la velocitat bruta de càlcul, sinó en allò que aquella velocitat permet fer: simular la realitat per anticipar-la.
Pensem en un gestor de salut pública durant una pandèmia. Les decisions que ha de prendre (on assignar recursos, quan decretar restriccions, quins grups vacunar primer) depenen d’una variable que no pot observar directament: com es propagarà el virus en les pròximes setmanes. Un model epidemiològic executat en un superordinador pot simular milions d’escenaris possibles en hores, donant als responsables una base molt més sòlida per decidir.
El mateix passa amb el canvi climàtic, la prevenció d’incendis forestals, el disseny de nous fàrmacs o la predicció meteorològica. En tots aquests casos, el superordinador no substitueix el criteri humà: el millora posant a disposició dels experts informació que abans era inaccessible.
El BSC com a model de transferència
El que diferencia el BSC d’un simple centre de càlcul és la seva aposta per tancar el cicle entre recerca i impacte social, a través de:
- Accés obert a la infraestructura. A través de la RES, universitats, centres de recerca i institucions públiques espanyoles poden sol·licitar temps de càlcul al MareNostrum.
- Recerca orientada a reptes socials. El BSC no treballa en problemes abstractes. Les seves línies de recerca inclouen modelització del clima, bioinformàtica, enginyeria de sistemes energètics i intel·ligència artificial aplicada. Àmbits on els resultats científics tenen una traducció directa en polítiques públiques o innovació empresarial.
- Formació i divulgació. Participa activament en programes educatius, com la col·laboració amb la RES en el projecte La aventura de la supercomputación, per apropar la cultura científica a les aules.
El paper de Funbrain
Transferir coneixement científic a la societat no és una tasca que les institucions de recerca puguin fer soles. El BSC genera dades i descobriments; però perquè aquell coneixement arribi als centres educatius, a les empreses i a la ciutadania en general, cal un altre tipus d’infraestructura: la divulgació científica de qualitat.
Com a col·laborador actiu de la Red Española de Supercomputación, Funbrain participa en projectes com La aventura de la supercomputación, una iniciativa dissenyada per apropar la cultura de la supercomputació a les aules. L’objectiu no és formar futurs enginyers de sistemes, sinó quelcom més ambiciós; construir una ciutadania que entengui com es genera el coneixement científic i com aquest coneixement afecta les decisions col·lectives.
Aquesta col·laboració materialitza un principi de Funbrain, trencar la bretxa entre recerca i societat per construir ponts de coneixement. I per fer-ho es necessiten dos extrems sòlids: la institució científica que genera saber, i l’actor divulgatiu que el tradueix i el distribueix.
Per què hauria d’importar-te això?
Si treballes en una institució pública, una empresa d’innovació o una organització educativa, pensa que les decisions que prens dependran cada vegada més de dades que algú, en algun lloc, ha generat amb eines com el MareNostrum.
La supercomputació ens acompanya en el futur amb una infraestructura activa, aquí i ara, que ja condiciona com entenem la salut, el territori, el clima i la intel·ligència artificial.
Conèixer-la, saber com funciona i entendre com genera coneixement útil no és un luxe intel·lectual, és alfabetització científica en el segle XXI.
Treballem amb empreses i institucions per connectar tecnologia, cultura científica i pensament crític, facilitant una integració més conscient.
Contacteu-nos a info@funbrain.cat i explorem com activar aquesta mirada a la vostra organització.

